Aquell cap de setmana havia pujat al Port. S´acostaba l´ inici de la temporada i la neu ja havia caigut de manera molt precoç durant la setmana.
El dissabte al mati i a primer cop d´ull, semblava una nevada tot just per enfarinar per sobre dels 1900.
Des de l´apartament les vistes així ho feien veure.
Estàvem a principis de novembre, a un mes de l´inici teòric de la temporada d´esqui.
El Tossal de l´Estivella amb neu i l ´Obaga dels Galls i el Canal de l´Embut ben verds
El Coll de Tancalaporta
La Serra del Verd vista des de la Dreta en prou feina tenia neu. Val a dir que es la seva cara sud- sud oest.
Destacar de la Serra, d´esquerra a dreta: El Roc d´en Carbassa ( 1945 m. ), El Coll Virolet, tots dos tapats per els núvols. El Cap del Verd ( 2288 m. ), el Coll de Belitres, el Cap de Prat d´Aubes ( 2244 m. ) i finalment el Cap d´Urdet ( 2240 m. ).
Ja per la tarda, i sense mes equipatge que el movil, l´emisora, els prismàtics i la càmera de fotos, vaig decidir fer un volt per la Ginebrosa fins el Forat de la Bofia. Una ruta molt senzilla i curta, i que faig de forma molt sovint.
Anada i tornada per el mateix camí
La part alta del Querol tenia molt força neu malgrat ser a principis de novembre.
La pista del Llop.
L´Obaga
L´Orri
Quan mes amunt, mes neu. El Tossal de l´Estivella i la Costa Dreta blancs.
Els sectors del Querol i el Sucre.
Conforme anava pujant el fred es deixava notar.
El Querol començava a canviar els colors.
La Serra del Verd feia el mateix, ara amb tonalitats daurades.
La Serra d´Ensitja i els Rasos de Peguera també es van apuntar a la festa de colors.
Una mirada sobre les nostres passes. El fet de anar sense raquetes dificultava una mica la pujada, ja que las botes s´enfonsavan a la neu.
Una imatge ben relaxant i silenci, molt silenci.
Son els últims metres abans d´arribar al Forat.
El Forat de la Bofia ( mire-ho l´ultima imatge ), antic pou de glaç. Lluny de tornar a l´apartament vaig decidir seguir caminant cap a ponent cap las Plans de la Bofia i els Prats de Bassies
La lluna ja feia estona que havia sortit.
Ara els tons daurats son blaus.
El Padró dels Quatre Batlles al fons i el Gespeguera en primer terme.
Al sud, una mica l´esquerra la pantalla del Puig de les Morreres.
I a ponent la posta de sol a mes de 2000 metres d´alçada
Els Prats de Bassies tot blancs. Una imatge que be valia la pujada i el fred.
Estava tant pendent de la posta de sol que vaig perdre la noció del temps i la nit va caure sobre meu.
La tornada va ser tota una experiència. Caminar sol i amb l´unica llum de la lluna. Sensacional.
Moltes estones parava per escoltar el silenci. Fa molt de respecte passejar així i a priori sort que els animals de la zona no son gaire guerrers, encara que sembla ser que si s´ha vist algun llop per les rodalies.
Al dia següent, abans de tornar a casa, la cara sud del Cadí encara en va oferir una nova imatge ben gratificant.
El Padró dels Quatre Batlles al fons i el Gespeguera en primer terme.
El Forat de la Bofia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada